La batalla de Springmartin va ser un combat succeit a Belfast, Irlanda del Nord, entre el 13 i el 14 de maig de 1972, manifestat en una sèrie de tirotejos entre l'Exèrcit britànic, l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (PIRA) i la Força Voluntària de l'Ulster (UVF).
La violència va començar quan un cotxe bomba, col·locat pels unionistes de l'Ulster, va esclatar davant d'un pub molt concorregut al districte de Ballymurphy, principalment nacionalista i catòlic irlandès. Aleshores, els franctiradors de la UVF van obrir foc contra els supervivents des d'un pis abandonat. Això va començar els pitjors combats a Irlanda del Nord des de la suspensió del Parlament d'Irlanda del Nord i la imposició del govern directe des de Londres. Durant la resta de la nit i durant tot l'endemà, les unitats locals de l'IRA van lluitar disparant trets tant contra la UVF com l'Exèrcit britànic. La majoria dels combats van tenir lloc al llarg de l'àrea de transició entre les urbanitzacions catòliques de Ballymurphy i les protestants de Springmartin, així com la base de l'exèrcit britànic que hi havia entre elles.
Set persones van morir als enfrotaments de la batalla: cinc civils (quatre catòlics, un protestant), un soldat britànic i un membre de la secció juvenil de l'IRA. Quatre dels morts eren adolescents.
